top of page

Què senten els infants en el període d’adaptació

La setmana passada vam parlar sobre com aprendre a sostenir el malestar dels nostres infants durant el període d’adaptació. Una de les coses més difícils de fer en el moment en què ens convertim amb mares i pares.



Què senten els nostres infants durant el període d’adaptació?

Podem identificar i posar paraules a la nostra remoguda, però... què senten els nostres infants, què els hi passa i sobretot: com els podem acompanyar en aquest procés d'adaptació a la llar d'infants?

L'impacte emocional d'un gran canvi

Hem de pensar que en la majoria de les criatures, el fet d'anar a l'escola per primera vegada és potser el repte més important al que s'hauran enfrontat des que estan en aquest món, per tant, el que els hi demanem no és cap ximpleria.


Els canvis ja de per si costen molt i si aquests canvis no estan acompanyats de l'adult de referència, tot pot esdevenir una muntanya molt més gran.


Com empatitzar amb els nostres infants durant el període d’adaptació a la llar d’infants

Per poder empatitzar una mica més amb les nostres criatures, us proposo un exercici molt senzill:

Imagina't que comences una feina nova, on no coneixes a ningú i no saps gens com anirà. No saps ni com serà la persona responsable, ni com serà l'oficina. I l'equip? Et sentiràs acollida? Seràn agradables amb tu?


Sents una mà de dubtes i d'incertesa perquè coneixes ben poca cosa del que serà la teva rutina a partir d'ara i del lloc on t'hi hauràs de passar la major part del dia.

La criança respectuosa en moments d’incertesa

Els infants tenen la mateixa sensació que els adults en situacions d’incertesa, amb una gran diferència: Nosaltres som capaços d'identificar l'emoció que sentim i inclús de conviure amb aquesta incertesa que ens provoca el cuc a l'estómac. Les criatures no ho saben fer. Per ells "anar a l'escola/escoleta" és quelcom abstracte fins que s'hi planten de debò.


Segurament moltes criatures segueixen al mateix centre i amb els mateixos companys, però és possible que hagin canviat d'espai i de referent. Tot això també requereix fer un vincle de nou i començar el període de familiarització.


Senyals emocionals durant el procés d’adaptació

Tot aquest còctel emocional que provoca començar un curs s'ha de manifestar per algun costat i cada infant ho treu d'una manera diferent.

Quan el plor és part del procés

Hi ha infants que ploren i mostren tristesa, d'altres que estan enfadats. Tot i això, és important recordar que el fet que el nostre infant no plori, no significa que estigui adaptat. Cert és que per nosaltres és molt més portable i això ens ajuda a relaxar-nos. Però tal com passa a la vida en general (en petits i grans), quan hi ha una remoguda emocional, aquesta afecte a més d'un àmbit de la nostra vida.


Tal com parlàvem a l'article anterior, per nosaltres el fet que plorin i no es vulguin desenganxar dels nostres braços és el més difícil de sostenir, perquè el seu malestar és evident.


De fet, tornant a l'exemple d'abans: és possible que els primers dies a la feina nova dormis més inquieta, o no tinguis tanta gana, o estiguis més irritable perquè els nervis et fan saltar a la primera. 


A les nostres criatures els hi pot passar el mateix: que no plori a l'escola, però que deixin de menjar, que quan vegi al pare o a la mare plori i s'enfadi, que no vulgui anar amb els avis quan sempre hi ha anat sense problema, que es desperti més sovint a les nits, que a les tardes les explosions emocionals estiguin a l'ordre del dia.


L'adaptació a la llar d’infants no és un procés ràpid

No hi ha un manual d'instruccions, el que hem de tenir clar és que el nostre fill o filla ens necessita més que mai al seu costat, que tot el que està passant és fruit d'un procés de vinculació. Tot és passatger i nosaltres hi som per acompanyar-los.


També hem de tenir clar que l'adaptació no són tres dies, fer vincle i aconseguir una adaptació real requereix temps.


El problema és que el sistema no ens permet allargar aquest període perquè no se li dona la importància que té i com a conseqüència tampoc hi posen els recursos necessaris perquè es pugui dur a terme.


Només cal que la nostra criatura faci vincle amb la seva mestra i aquesta es converteixi en un espai segur per ell o ella, a partir d'aquí, el seu plor ja deixa d'anar acompanyat de malestar perquè a dins l'aula trobarà algú que l'abraçarà i l'acollirà. 


I que el plor i el malestar no són dolents.


Tenim la creença que els infants s'adapten a tot i ràpid. I sota aquesta creença, tot s'hi val. I no hauria de ser així.


83 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Comments


bottom of page