Quantes vegades t’ha passat que vas tard al matí intentant sortir de casa, li dius a la teva criatura que es posi les sabates que li has deixat a punt, i de sobte, es posa a plorar, cridar i estirar-se per terra com si fos la fi del món?
No estas sola, ens ha passat a totes.
Les rebequeries són una part inevitable del creixement dels nostres infants, i per molt que ens enfilin el cortisol, entendre per què passen ens pot ajudar molt a gestionar-les millor.
En aquest article, parlem de les causes d’aquestes famoses “rabietes”.
I veuràs, que a amb una mica de comprensió, el punt de partida és molt diferent.
Les rebequeries són una fase natural del creixement
Quan un infant es posa a plorar o a cridar sense motiu aparent, la primera reacció que tenim és preguntar-nos "Per què?". La resposta és que aquesta reacció no és tan incomprensible com sembla: entre els 18 mesos i els 4 anys, les criatures estan passant per molts canvis i estan experimentant que son un ésser individual separat de la mare i com a tal han de formar la seva personalitat i prendre consciència de quin lloc ocupen al món.
El cervell dels infants
La realitat és que el cervell d'un infant està molt ocupat aprenent i desenvolupant-se. El que passa és que la part encarregada d’entendre les emocions (el sistema límbic) funciona amb molta força, mentre que la part del cervell que ajuda a controlar les reaccions (el còrtex prefrontal) encara s'està formant i no funcionarà del tot fins que siguin adults.
Això significa que, quan les criatures se senten frustrades, no tenen eines per gestionar aquestes emocions. Per tant, és normal que reaccionin amb una rebequeria.
Principals causes de les rebequeries
Per saber com ajudar a a la teva criatura quan té una rebequeria, el primer pas és entendre per què passa. Normalment, cada explosió emocional ens dóna una pista sobre una necessitat o una emoció que l’infant no sap com expressar. Per exemple:
1. Necessiten comunicar-se i no saben com
Quan les criatures encara no tenen prou vocabulari o capacitat per explicar el que volen, poden frustrar-se. Imagina't que vols alguna cosa i no tens paraules per dir-ho: aquest sentiment pot arribar a desesperar. Sovint, una rebequeria és la manera que tenen de fer-nos saber que alguna cosa no va bé, encara que sigui des de la frustració. És la seva manera de dir: "Necessito ajuda per expressar el que sento!".
2. Exploren els límits
Quan creixen, els infants volen veure fins on poden arribar, quines coses estan permeses i quines no. Això és completament normal i forma part de l’aprenentatge de qualsevol persona. A mesura que experimenten, també s’enfronten a límits que potser no els agraden, i això els pot frustrar. Quan els diem "no", pot ser que el seu instint sigui respondre amb una rebequeria, ja que encara no saben gestionar aquest "no".
3. Es veuen desbordats per les seves emocions
La canalla sent les emocions de manera molt intensa, i quan se senten tristos, enfadats o desbordats per qualsevol cosa, poden acabar en una rebequeria perquè no tenen recursos ni altres maneres d'expressar-se. Aquestes emocions tan fortes poden ser difícils de controlar.
Fes l’exercici de preguntar-te com reacciones tu davant la frustració, segur que també tens la teva rebequeria. Si a nosaltres, com adults de vegades ens costa gestionar-ho, imagina’t els infants.
4. Sovint no se senten partícips del que passa al seu voltant
Tot i que les decisions més importants les prenem nosaltres com a família (i així ha de ser) és essencial que els infants se sentin col·laboradors del que els afecta en el seu dia a dia. Quan ells no poden participar o donar la seva opinió, poden arribar a sentir-se desconnectats o impotents. Aquesta manca de participació pot ser frustrant, i sovint una rebequeria és la manera que tenen d’expressar aquest desig de sentir-se més involucrats en el que els passa. Així, trobar petites oportunitats perquè puguin triar o aportar el seu punt de vista els ajuda a sentir-se més partícips i a reduir aquesta frustració.
5. Factors externs: gana, son o sobreestimulació
Sovint, una rebequeria té una causa més física que emocional: pot ser que tinguin gana, estiguin cansats o fins i tot que estiguin sobreestimulats. És molt difícil gestionar les emocions quan no et trobes bé físicament, i això passa tant amb els infants com amb els adults. Si un infant ha tingut un dia llarg o ha estat en un lloc amb molta gent i soroll, és més probable que es descontroli davant de qualsevol petit contratemps.
Com podem interpretar les rebequeries?
Quan el teu fill o filla tingui una explosió emocional, encara que pot ser esgotador, cal recordar que és la seva manera de dir-nos alguna cosa. Potser té una necessitat que encara no sap com comunicar.
Els adults sovint veiem les rabietes com una “crisi” a superar, però en realitat són una oportunitat per ajudar els nostres infants a entendre i gestionar les emocions. Si ets pacient i l’acompanyes amb calma, pots reduir la intensitat d’aquestes reaccions i, a poc a poc, ajudar-lo a desenvolupar-se emocionalment.
Pròxims passos: Prevenir les rebequeries
Ara que ja hem explorat el per què de les rebequeries, en el següent article parlarem de com podem evitar que es produeixin en el dia a dia. T’explicaré com les rutines, la comunicació i la preparació de certes situacions et poden ajudar a reduir la frustració i crear un entorn més estable per la teva criatura.
Si vols continuar aprenent a gestionar les rebequeries i conèixer trucs pràctics per evitar-les, no et perdis el pròxim article!
Comments