Quan li preguntes a una mare "com estàs?", la resposta més comuna és "Cansada" i és que ser mare és moltes coses, però també és cansat.
Aquesta reflexió la feia la Paola Roig al seu Instagram fa unes setmanes i quan la vaig llegir em vaig aturar i vaig intentar gratar què hi ha darrere de tot això. Cert és que ser mare són moltes coses i la majoria meravelloses, però també tenim dret a aprendre a admetre que una de les ombres més grans de la maternitat és l'esgotament que sovint sentim les mares.
Estar dia i nit amb un bebè és extenuant, ja que l'exigència a nivell físic i emocional que requereix és molt alta. Sovint, quan els infants són nadons, no hi ha pauses ni moments de qualitat per descansar. Costa aturar la ment i respirar, estàs dins una inèrcia de teta/biberó, rot, caques, braços, porteig, finestres del son, regurgitacions, rentadores, banyito... que sovint no ets ni conscient de l'última vegada que has anat a fer un pipí, tenint en compte que segurament l'has fet acompanyada.
Amb la incorporació al món laboral i amb la criatura una mica més gran el cansament es transforma i l'esgotament mental muta cap a un estat crònic en el qual de cop i volta, et trobes dins la famosa càrrega mental i on no només has de complir a la feina, sinó que un cop arribes a casa tens una (o més) criatures amb ganes de veure't i disposades a tot per tal que els hi facis cas perquè ara ha arribat el seu torn.
Les mares també patim "burnout" i poc se'n parla. Aquesta paraula es refereix a una situació d'estrès prolongat. És una expressió que es va inventar bàsicament per definir quan algú està cremat a la feina, però per a les dones, per a les mares, aquesta expressió defineix l'estrès provocat per la vida en general.
Si busques informació sobre el tema trobaràs que un possible antídot al "burnout" és agafar-te unes vacances... però què passa quan les vacances no són vacances? Resulta que has de sostenir explosions emocionals, nits sense dormir, activitats per fer, cuinar tots els àpats, fer múltiples rentadores, anar a comprar, ordenar cotxes, puzzles, construccions, contes... i tot això sense pantalles, clar. No sigui cas que al títol de "cremada" li sumis el de "mala mare".
I el pitjor de tot i potser el més preocupant és que aquest estat d'esgotament i estrès, l'hem normalitzat. Correm el perill ja no de pensar, sinó de sentir que això de no poder amb la nostra vida és una cosa normal, una cosa amb la qual no ens hi hem de rebel·lar ni buscar la solució.
En veure que totes estem igual ja ens hem conformat amb un "això és el que toca ara" i no, amigues, que la cosa sigui lamentablement comú no vol dir que ens hi hàgim de conformar.
El primer que hem de fer és ser honestes amb nosaltres mateixes i reconèixer que ja no podem més i que som mereixedores, que ens cal omplir la nostra vida de vida i no de cansament.
I evidentment et pots queixar i tens dret a sentir coses contradictòries en un mateix dia, també tens dret a delegar, a demanar ajuda, tens dret a posar-t'ho fàcil ( sí, una mica de Tv de tant en tant no et fa la pitjor mare del món). Tens dret a posar-te tu al centre, a buscar moments d'oxigen i a mimar-te i a cuidar-te. Perquè si tu estàs bé, tot va millor. Encarar les obligacions del dia a dia i sobretot sostenir amb cos i ànima a les nostres criatures es mereix la millor de la nostra versió i cal fer mans i mànigues per apropar-nos-hi.
Si prenem consciència i ens posem a buscar solucions, veurem que hi ha moltes coses que estan a les nostres mans per poder descarregar la motxilla i buidar una mica la ment, però sens dubte el millor remei és compartir experiències i fer tribu. Sí, tal qual. Crear un grup on entre totes ens puguem sentir casa i ens puguem expressar sense filtres, on l'experiència d'unes ajudi a la inseguretat de les altres, on trobar un espai per tu, per parar i parlar o simplement escoltar. De vegades no cal fer res, només ser-hi i sentir-te acompanyada.
A L'Escoleta Terrassa acabem de crear aquest espai segur, sense judicis i ple d'abraçades, on les mirades d'amor i complicitat regnen, on volem fugir de la maternitat perfecta per donar lloc a la maternitat real, amb noms i cognoms. El teu refugi, el teu lloc. Trobaràs més informació en l'apartat que hem creat sobre "El Refugi a Terrassa", on també hi veureu que ben aviat crearem grups d'embaràs.
Però si el que et ve de gust és una estona només per tu, de calma i de presència, et recomanem les sessions de tai-txi de l'Albert. Respirar, prendre consciència del cos i aprendre tècniques d'autocontrol i relaxació són moltes de les coses que es fan en aquestes sessions. Pots trobar tota la informació a la fitxa del Taller de Tai-txi.
Fora les excuses, comença el teu moment, és hora donar-te espai i temps.
I tu, sents que estàs en un moment de Burnout maternal? Hi has passat i t'agradaria compartir la teva experiència amb la comunitat de L'Escoleta Terrassa? Et llegim als comentaris, com sempre!